A vegades sento que sóc transparent
que la pell m´abandona
que tots els sentiments s´escampen pel voltant i tothom els veu
(llavors no miro
però sé que em miren)
I quan em passa això no sé què fer amb tant de cos nu,
amb tanta carn viva...
Avui m´he passejat nua per Barcelona.
Viiiiiiiiiiiiivaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
3 comentarios:
Ayer te he dejado un mensaje en casa.Supongo que andarías intentando poner un velo a tus transparencias mientras cocinabas esos postres deliciosos en el restaurant. No se que entendí de tu escrito catalán. Pero hay algoque tengo claro. Que esa manera tan transparente de dar a ver tus pensamientos , sentimientos, animos , es una parte de lo que te hace tan querible.
Escuché tu mensaje cuando llegué a casa y sonreí antes de meterme en la cama. Ando estresada estos días con el mercado medieval y con visita en casa de una amiga de Miquel con su hija de diez años. Busco tiempo y me pongo velos. La charla del martes no me dejó indiferente. Continúo las sesiones mientras estrujo mi bufanda, un velo que no acaba de funcionar. Pero así es como debe ser. Supongo. Beso gordo. Voy a currar...luego, si puedo, te llamo.
Cal valentia amiga per anar per la vida deixant-se veure. Això que et pot fer tant de mal, també ens permet coneixet als que t'estimem. Deixem però que et digui que has d'anar amb mil ulls perquè hi ha qui ensopega amb tanta bellesa i preten només posseir-la.
Publicar un comentario